ORLAN

Orlan, és un artista francès, nascut el 30 de maig 1947 a Saint-Étienne, Loira. Viu i treballa a Los Angeles, Nova York i París. Ella va ser convidada a ser un erudit en residència a l'Institut de Recerca Getty a Los Angeles, per al'any acadèmic 2006-2007. Ella s'asseu al consell d'administració per al Palais de Tòquio a París, i és un professor de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts a Cergy. Encara ORLAN és millor conegut pel seu treball amb la cirurgia plàstica en el primerenc a mitjans dels noranta, no ha limitat el seu treball a un mitjà en particular.

PROVES ESCANER

TONY OURSLER

Tony Oursler (Nova York, 1957). Videoartista, músic, performer i realitzador d'instal·lacions.

Estudià al California Institute of Arts, on trevallà especialment el video i les instal·lacions. Ha format part del grup de Rock Poetics, amb Mike Kelley i John Miller, i ha col·laborat amb Constance DeJong, Tony Conrad , Donen Graham i Sonic Youth. Està casat amb la pintora abstracta Jacqueline Humphries.

Obra

Oursler és conegut especialment per les seves instal·lacions o escultures de vídeo, en què sobre pantalles en forma de bola, es projecten cares que parlen, criden, miren i interpel·len els espectadors. Combinant sovint text parlat, imatge dinàmica i escultura, els treballs d'Oursler exploren la relació entre l'individu i els mitjans de comunicació, amb un toc d'ironia i humor.
Algunes de les seves obres han estat llums que parlaven, com Streetlight (1997), la seva sèrie de vídeo-esculture d'ulls amb pantalles de televisió reflectides en les pupil·les, i sinistres caps parlants com Composite Still Life (1999). Una instal·lació anomenada Optics (1999) examinà la polaritat entre obscuritat i llum en la càmera oscura. Oursler crea instal·lacions que inquieten i fascinen alhora, i que li han portat el reconeixement del públic i de la crítica.
Te una instal·lació permanent al Parc del Fòrum de Barcelona
http://www.youtube.com/watch?v=8aqIk_ynVak

SOPHIE CALLE

Sophie Calle és una artista francesa nascuda el 1953. Es tracta d'una artista conceptual que després de viatjar per bona part del món va tornar a París el 1979.

 A finals dels anys presenta la seva primera sèrie de fotografies, ella mateixa va descriure el projecte "Les dormeurs" de la següent manera:


"Vaig demanar a algunes persones que em proporcionessin algunes hores de son. Venir a dormir al meu llit. Deixar-se fotografiar. Respondre a algunes preguntes. Vaig proposar a cadascun una estada d'unes vuit hores, la d'un son normal. Contactar per telèfon amb 45 persones: desconeguts les noms m'havien estat suggerits per coneguts comuns, amics i habitants del barri anomenats per dormir de dia, (...) La meva habitació havia de constituir un espai constantment ocupat durant 8 dies, succeint els dorments a intervals regulars. ( ...) L'ocupació del llit va començar l'1 d'abril de 1979 a les 17 hores i va finalitzar el dilluns 9 d'abril de 1979 a les 10 hores, 28 dorments es van succeir. Alguns es van creuar (...) Un joc de llit net estava a la seva disposició (...) no es tractava de saber, de enquestar, sinó d'establir un contacte neutre i distant. Jo feia fotos totes les hores. Observava als meus convidats dormint "


De 1980 és el seu projecte Suite Vénitienne, on a partir d'una festa celebrada a Venècia, es dedica a perseguir subtilment a un convidat, per tal de prendre part de la seva intimitat. D'aquest mateix any també és el seu projecte Detectiu, on encarrega a la seva mare que contracti a un detectiu perquè li segueixi i realitzi un detallat detall de la seva vida diària incloent un suport gràfic, d'aquesta manera té la informació rebuda del detectiu i la informació que ella havia recollit en el seu diari personal, així les compara. L'artista afirma:


"A petició meva, durant el mes d'abril de 1981, la meva mare s'apropa a l'agència . Demana que em segueixin i reclama una relació escrita del meu ús del temps i una sèrie de fotografies prova de la meva existència "


El 1986 trobem la seire "Les Aveugles". Hi recull els testimonis de diverses persones cegues de naixement acord amb el que ells creuen que és la bellesa. Cadascuna de les Pienza (un total de 23) està integrada per una foto-retrat de la persona, amb un altre quadre amb la seva testimonioescrito, i sota de tot això una fotografia d'allò que la persona ha nomenat com la seva impressió subjectiva de la bellesa. Ella ho va descriure així: 


"He trobat persones que són cegues de naixement. Que no han vist mai. Els he preguntat què és per a ells la imatge de la bellesa"


Aquesta obsessiona per la mirada, tant la dels altres com la seva pròpia. Que miren els altres quan em miren mirar, a més d'una necessitat de saber de l'altre, com ho demostra a "Suite Vénitienne". L'escriptor nord-americà Paul Auster en la seva novel Leviatan inspira el personatge de Maria Turner a Sophie Calle

DORA GARCIA

Dora García neix enValladoliden 1965, actualment viu i treballa a Brussel.les. És Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca. 


Les seves obres reflexionen sobre el condicionament social i la condició femenina. Alguns dels seus treballs són: The Glass Wall, Inserts En Temps Real, Heartbeat, Burning Post-Its, El Factor Humà, The Breathing Lesson, All the Stories, i La Esfinx.


Dora García participa en l'exposició banquete_nodos i xarxes 2008, amb un projecte de net art, anomenat Totes les històries, 2001/2008. Podem veure alguns dels seus treballs a: Dora García.


Dora García ha participat en numerosasexposicionesy festivals, com el Rotterdam Film Festival a Holanda, Trasvaseo al Museu d'Art Contemporani de Buenos Aires, i Monocanal, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, a Madrid.

DAVID BYRNE

David Byrne (14 de maig de 1952) és un músic escocès i l'artista que més s'associa amb el seu paper com a membre fundador i principal compositor de la banda americana nova onada de Talking Heads, que va estar actiu entre 1975 i 1991. Des de llavors, Byrne ha publicat els seus discos en solitari i va treballar amb diversos mitjans de comunicació: cinema, fotografia, òpera, i no-ficció. Ha rebut premis Grammy, Oscar i els premis Globus d'Or i ha induït al Rock and Roll Hall de la Fama. Tot i un resident dels Estats Units des de la infància, Byrne és un ciutadà britànic

ELS ISARDS

Els Isards som un grup d'artistes vinculats a Granollers (Vallès Oriental- Barcelona). El seu origen es el col·lectiu l'AAMG (Associació d'Artistes Moderns de Granollers) que van realitzar diverses activitats durant l'any 1981. Posteriorment el grup Is-Arts es reuneix com a  col·lectiu l'any 1995. Des de l'any 1997 fins el dia d'avui, Els Isards som  Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu. Cadascú d'ells té els seu propi currículum artístic apart d'Els Isards.

Els Isards no pretenem marcar cap tendència artística concreta -cada artista té el seu estil personal- el que volem es desenvolupar una acció de treball conjunta. Això ens permet fer alguna proposta mes ambiciosa i engrescadora de les que faríem si anéssim en solitari. Una tertúlia setmanal ens permet l'intercanvi de idees sobre la vida artística o de temes més generals, a més de comentar possibles noves activitats. Partint de pensaments diversos, ens uneix el fet de creure que la creació artística s'ha de desacralitzar, donant-li un esperit més lúdic e intentar fer-lo més proper a la societat. Creiem amb la força de l'ilusió en els propis projectes, en l'independencia de criteri, amb l'agilitat organitzativa i amb l'accesibilitat amb les persones que els interessa el nostre treball. 

Aquestes pàgines web, només volen ser un mirall reduït de les diverses activitats fetes per Els Isards. Un agraiment especial per qui han seguit les nostres petjes aquets anys i a la premsa en especial. També un recordatori afectuós per aquells qui ja no es troben entre nosaltres Joan Brossa i el periodista Jaume Maspons. Així com els companys Paco Merino, Josep Franco i Jordi Benito.