dimecres, 30 de març del 2011

possible presentació de la roba a l'exposició

Anne Teresa De Keersmaeker

http://www.youtube.com/watch?v=oQCTbCcSxis

Wim Vandekeybus

biografía

Después de trabajar durante dos años junto a Jan Fabre, el coreógrafo belga Wim Vandekeybus creó en los ochenta su propia estructura de trabajo en torno a la compañía Última Vez. En 1987 estrena su primer gran espectáculo, What the body does not remember por el que, al año siguiente, es galardonado en Nueva York con el Bessie Award por “una brutal confrontación entre danza y música”. Desde que fundara su compañía Wim Vandekeybus ha creado más de 20 espectáculos por todo el mundo, con elencos diferentes, y ha realizado casi la misma cantidad de películas y producciones de vídeo. Ultima Vez crece y se consolida como una compañía de reconocimiento internacional con base en Bruselas. 
Wim Vandekeybus recibió su segundo Bessie Award por Les porteuses de mauvaises nouvelles(1989). Riesgo, conflicto, fuerza, instinto, la  “catástrofe imaginaria”, atracción y rechazo son los conceptos clave del trabajo de la Compañía aunque Wim Vandekeybus introduce, cada vez con más frecuencia, elementos narrativos en su obra: textos, referencias literarias y mitológicas forman parte de sus piezas incluyendo las películas que contienen. Estas incursiones desde otras disciplinas dan lugar a más intimidad y ternura en sus producciones. También la música ha supuesto un importante estímulo para sus creaciones. Wim Vandekeybus ha encargado trabajos a, entre otros, Peter Vermeersch (Maximalist!, X-Legged Sally), Thierry De Mey, David Byrne (Talking Heads), el guitarrista Marc Ribot – icono de la escena neoyorquina-, Charo Calvo y más recientemente David Eugene Edwards (16 Horsepower, Woven Hand). 
Otras de sus obras estrenadas durante estos años son las igualmente celebradas Immer das selbe gelogen (1991) -basada en el encuentro inesperado de Vandekeybus con el artista de variedades Carlo Verano-, Her Body Doesn’t Fit her Soul (1993) en la que Vandekeybus colaboraba con intérpretes invidentes por primera vez, Bereft of a Blissful Union (1996), una pieza a gran escalaque une en el escenario a 12 bailarines y 12 músicos de X-Legged Sally y el Smith Quartet, 7 for a secret never to be told (1997), estrenada en el Festival Grec de Barcelona, la creación sólo para hombres In Spite of Wishing and Wanting (1999) o Blush (2002), en la que Wim Vandekeybus colaboró con el autor flamenco Peter Verhelst. PUUR (Puro) (2005) fue representada en el Quarry of Boulbon durante el Festival de Avignon 2005. Última Vez celebra en la actualidad su vigésimo aniversario con Spiegel (Espejo) (2006), una pieza de larga duración que incluye extractos del repertorio de la compañía. Spiegel se representó en el Mercat de las Flors de Barcelona en Abril, 2007.
En 1996 Wim Vandekeybus fue invitado como coreógrafo por la compañía israelí Batsheva Dance Company, para la que creó Exhaustion from Dreamt Love. Vandekeybus fue también uno de los siete coreógrafos invitados por la productora Victoria para crear una coreografía para un stripper profesional para su proyecto Belladonne, que se presentó a finales de Septiembre 2006. Belladonne se representará en el Teatro Central de Sevilla en mayo, 2007. Además de cortos y fragmentos de vídeo que forman parte de sus representaciones, Wim Vandekeybus también ha dirigido varias adaptaciones para cine de sus producciones: Roseland (1990), La Mentira (1992), ambas co-dirigidas por Walter Verdin, In Spite of Wishing and Wanting (2002) y más recientemente Blush (2005), seleccionada para el Festival de Cannes, 2005.  Sus cortos tales como Elba & Federico (1993), The Last Words (1999) e Inasmuch… (2000) además de estas películas de danza son unánimemente aclamados en los circuitos especializados en el género.


http://www.youtube.com/watch?v=nEgFOYpwR5g

TEXTOS

Si aixó és un home de Primo Levi



’Destruir l'home és difícil, gairebé tant com crear-lo: no ha estat senzill, no ha estat ràpid, però ho heu aconseguit, alemanys. Heu-nos aquí dòcils davant de les vostres mirades: per part nostra ja no heu de témer res: ni actes de revolta, ni paraules de desafiament, ni tan sols una mirada inculpatòria.’

"Cal desconfiar, doncs, de qui ens vol convèncer amb mitjans diferents de la raó, és a dir, dels líders carismàtics: hem de ser cauts a delegar en altres el nostre judici i la nostra voluntat. Com que és difícil distingir els profetes autèntics dels falsos, és millor sospitar de tots els profetes; és millor renunciar a les veritats revelades, encara que exaltin per la seva simplicitat i la seva esplendor, encara que les trobem còmodes perquè s'adquireixen gratis. És millor acontentar-se amb altres veritats més modestes i menys entusiasmadores, les que es conquereixen amb esforç, a poc a poc i sense dreceres, amb l'estudi, la discussió i el raonament, i que es poden comprovar i demostrar".

realisme brut 

RAYMOND CARVER
¿Y obtuviste
lo que querías de esta vida?
Lo conseguí.
¿Y qué deseabas?
Considerarme amada,
sentirme amado sobre la tierra.
R. C.

dimecres, 16 de març del 2011

fotografies del procès del projecte























diari del projecte

DILLUNS 7

Primer dia de projecte. Ens hem instal·lat a la sala, ens hem repartit una de las parets de la sala, i hem començat a escriure-hi les en ella, las nostres idees, materials, processos, etc. I hem començat a treballar en el que podiem.

DIMECRES 9

Segon dia de projecte. He arribat a sala i he escollit el lloc que m'aniria més bé per al meu projecte, he retallat papers amb las mides de les pantalles que vull col·locar i he començat a demanar persimosos per poder gravar a la fabrica.

DIJOUS 10

Terçer dia de projecte. He pujat directament a la sala dels miralls, a montar coreografia per poguer començar a gravar, he acabat repensar el fil conductor de la historia que vull representar a través del ball i he pogut posarme d’acord amb els companys per compartir l’espai triat.

DIVENDRES 11

Quart dia de projecte. He anat a visitar els espais que m’han cedit per gravar, he triat espais, he fet fotografies i videos per el seguiment del projecte, he fet proves amb la càmera i he gravat. He fet un storyboard.

DILLUNS 14

Cinquè dia de projecte. He anat amb el Toni de segon que m’ajudarà a fer el muntatge del video a muntar totes les estenografíes del video i ha anssajar els moviments i recorreguts en l’espai, hem fet una posada de idees en comú per omplir els buits del video i ho tenim tot preparat per gravar.

DIMECRES 16

Sisè dia de projecte. He estat muntan la coreografía i actualitzan tot el blog.


DIJOUS 17

Setèdia del projecte. Acabant de muntar la coreografia i col·laborant en altres projectes.

DIVENDRES 18

He estat gravant una part de laprimera part del video.

DILLUNS 21

Gravació de la primera part del video, i acabant de fer la prespectiva i eldiari del projecte


DIMECRES 23

Muntatge de l’escenificació de l'espai on estarà el meu projecte.

DIJOUS 24

muntatge en vídeo


DILLUNS 28


blog.


DIMECRES 30


acabar de gravar, muntatge de video, blog i escena de projecte.