dilluns, 30 de maig del 2011

guió literari (2)


1.      Idea inicial: una nena que va a portar-li pastanagues a la seva avia
Storyline: una nena va a portar-li pastanagues a la seva avia. Pel camí es troba a un atracador que l’enganya perquè li doni una pastanaga i també esbrinar saber cap a on va, la nena confiada li diu cap on es dirigeixi i li regala una pastanaga. Al arribar a casa de la seva avia se la troba lligada amb unes cordes a una cadira i amb una pastanaga a la boca, l’atracador apareix sortint de la cuina i sorprèn a la noia espantada, ell la convida a fer un pastis de pastanagues i ella diu que si, m’entres fan el pastis i se’l mengen mantenen una conversa i arriben a ser amics, i així aconsegueix que deslligui a la seva avia i s’acomiadi dient que li ha agradat molt conèixer-les. 
Escaleta
1.      Nombre de seqüències  4
2.      Títol representatitu de cada seqúència
Títol i contingut de cada seqúència
1.      en camí
               Contingut:  la nena es dirigueix amb les pastanagues a casa l’avia
2.      trobada
               Contingut: de camí es trobar amb l’atracador
3.      arribada a casa l’avia
Troba a l’avia lligada i al atracador a la cuina
4.      es fan amics
Fan el pastis i xerren
5.  s’acomiaden 
Es diuen adeu

Guió literari/Tractament de la història
una nena va a portar-li pastanagues a la seva avia. Pel camí es troba a un atracador que l’enganya perquè li doni una pastanaga i també esbrinar saber cap a on va, la nena confiada li diu cap on es dirigeixi i li regala una pastanaga. Al arribar a casa de la seva avia se la troba lligada amb unes cordes a una cadira i amb una pastanaga a la boca, l’atracador apareix sortint de la cuina i sorprèn a la noia espantada, ell la convida a fer un pastis de pastanagues i ella diu que si, m’entres fan el pastis i se’l mengen mantenen una conversa i arriben a ser amics, i així aconsegueix que deslligui a la seva avia i s’acomiadi dient que li ha agradat molt conèixer-les. 

diumenge, 29 de maig del 2011

storyboard

guió tècnic

pla

imatge
so
1

Un bosc ple d’arbres.
Perduda entre aquest bosc
2

Poc a poc els arbres van canviant a persones.
de gent
3

Trons i fulles.
tots tenen troncs diferents, tots tenen
fulles diferents
4

Arbres de nou.
però ... tots són arbres
5

Una noia caminant perduda que va saltant les arrels dels arbres.
intento no ensopegar amb les arrels
d'alguns
6

Una noia amb moltes fulles per sobre i el paper es trenca.
perquè m'enreden i després al tallar els embolics, les meves branques
sagnen.
7

Reconstruint aquests papers es veu el bosc de nou
És un bosc massa espès
8

Apropar, apropar, apareix un bosc i una noia corrents per entre els arbres.
per moure's amb llibertat
9

Una boca que bufa i les fulles que volen.
les fulles dels altres
es mouen amb el vent cap a una direcció, i les teves, van amb elles també, perquè
costa molt resistir-se al vent.
10

Una persona caminat en direcció contrària a les fulles.
Només vull que les meves fulles i les meves
branques viatgin en direcció contrària a totes les altres
11

Apareixen més persones que es van agafant i caminant.
que les meves arrels
s'uneixin als que de veritat anem contra el vent
12

Un ocell que es fica sobre el braç.
vull deixar viure a qualsevol
ocell que s'acobli a les nostres branques i construeixi sobre nosaltres
13

L’ocell fa un niu.
, i ens
moblat per sempre

dilluns, 23 de maig del 2011

guió literari

Perduda entre aquest bosc de gent, tots tenen troncs diferents, tots tenen fulles diferents, però ... tots són arbres, intento no ensopegar amb les arrels d'alguns, perquè m'enreden i després al tallar els embolics, les meves branques sagnen. És un bosc massa espès per moure's amb llibertat, les fulles dels altres es mouen amb el vent cap a una direcció i les teves, van amb elles també, perquè costa molt resistir-se al vent. Només vull que les meves fulles i les meves branques viatgin en direcció contrària a totes les altres, que les meves arrels s'uneixin als que de veritat anem contra el vent, vull deixar viure a qualsevol ocell que s'acobli a les nostres branques i construeixi sobre nosaltres, i ens moblar per sempre.

dimarts, 17 de maig del 2011

meridià granollers anys 70 ART DE CONCEPTE I ACCIÓ (Museu de Granollers)


El Museu de Granollers presenta "Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció", una proposta expositiva i documental de llarga durada que recupera de forma pionera l’esclat de l’art conceptual a la ciutat de Granollers i el seu paper com a catalitzador d’aquesta nova pràctica artística a Catalunya.
La mostra, que ocupa prop de 800 m2 i dissenyada per l'artista Vicenç Viaplana, pretén reivindicar l’aportació artística i cultural de Granollers a l’art conceptual català. En els anys 70 del segle XX, la ciutat va assolir una centralitat cabdal en aquest àmbit, va ser un moment únic de la pràctica artística lligada al context de l’art internacional, però també a la situació política i social del final del franquisme. L’art va trencar amb les disciplines artístiques tradicionals i va obrir-se cap a la natura, l’acció, l’objecte i la projecció envers l’espai social i urbà.
 "Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció " mostra el moment excepcional en què la ciutat va actuar com a catalitzador a la resta de Catalunya d’unes energies artístiques radicalment renovadores. No és a l’atzar que un dels crítics amb més visió del país i artífex de les mostres, Alexandre Cirici, titulés “El meridià de Granollers” un dels seus articles a la revista Serra d’Or.
L’exposició recupera un gruix important de treballs conceptuals fins avui oblidats i documents d’època que són testimoni de les activitats que van protagonitzar un dels períodes artísticament més fèrtils de l’art català de les últimes dècades. Aquesta és la primera vegada que es revisa en una exposició aquest moment històric i que es du a terme un escandall complet dels diferents arxius i fons personals dels artistes implicats. El resultat ha estat la recuperació d’imatges i negatius fotogràfics, alguns fins avui inèdits, que permeten, més enllà de documentar, reconstruir accions en seqüències fotogràfiques que alhora esdevenen l’obra mateixa. Tot aquest treball documental ha quedat recollit en el catàleg de la mostra, de més de 200 pàgines. Un projecte documental i expositiu que ha implicat un seguit d'institucions, persones, artistes i protagonistes, així com arxius públics i privats, amb una llarga llista de col·laboracions.
 Obres de Viaplana, Benito, Ponsatí, Peñaranda,...
 La mostra ha permès remuntar prop de 20 obres d'artistes com Viaplana, Jordi Benito, Àngel Jové, Josep Ponsatí o Lluis Peñaranda. I recull més de cent imatges, algunes d'inèdites, d'un seguit d'accions i environaments dels artistes que formaven part de la generació de l’art pobre i conceptual a Catalunya: Carlos Pazos, Ferran García Sevilla, Joan-Pere Viladecans, Sílvia Gubern, Lluís Utrilla i Josep Ponsatí, entre altres, als quals s'hi sumen els artistes joves de la ciutat del panorama de l’art alternatiu del moment, com Jordi Benito, Vicenç Viaplana, Xavier Vilageliu, Francesc Sastre, Lluís Peñaranda, Magda González, Paco Merino i Albert Granado, entre altres.
 L'exposició es presenta dividida en dos grans àmbits. Un primer dedicat a l'art de concepte i acció que posa de manifest que a Granollers, del 1971 al 1973, es va viure un vertader esclat d’exposicions d’art pobre i d’environaments a diferents espais de la ciutat i que va tenir com a detonant la I Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró, acompanyada del I Concurs d’Art Jove. Va ser l’inici de cinc anys d’intensa activitat. I un segon àmbit centrat en els h"appenings", recupera les dues manifestacions artístiques que van tenir lloc el 1974, una de la mà del tàndem d’artistes Arranz-Bravo i Bartolozzi; i l’altra dirigida per Salvador Dalí, que va tenir com a marc d'acció la Porxada de Granollers.
 Finalment la mirada se centra en les derives del postconceptual i en les obres i accions de Jordi Benito i Vicenç Viaplana, que van formar part del col·lectiu de la Galeria G de Barcelona. També es recupera per primer cop el cinema experimental d’aquesta època a Granollers amb la projecció d'onze films de l'època, amb una presència destacada d’autors com Joan Corbera, Albert Granado, Jaume Ortuño, Jordi Pagès, Josep Circuns o Lambert Botey, entre altres.