guió literari

Perduda entre aquest bosc de gent, tots tenen troncs diferents, tots tenen fulles diferents, però ... tots són arbres, intento no ensopegar amb les arrels d'alguns, perquè m'enreden i després al tallar els embolics, les meves branques sagnen. És un bosc massa espès per moure's amb llibertat, les fulles dels altres es mouen amb el vent cap a una direcció i les teves, van amb elles també, perquè costa molt resistir-se al vent. Només vull que les meves fulles i les meves branques viatgin en direcció contrària a totes les altres, que les meves arrels s'uneixin als que de veritat anem contra el vent, vull deixar viure a qualsevol ocell que s'acobli a les nostres branques i construeixi sobre nosaltres, i ens moblar per sempre.