|
El cel entreobert ens torna l'esperança té força punts de contacte amb la vitalitat de
l'expressionisme abstracte americà. Així, el fons negre reflecteix la immediatesa de l'execució,
amb lavats, regalims, gratats amb el mànec del pinzell i empremtes en negatiu. També la circularitat
de la composició, resultant de fer girar la tela (com ho corroboren algunes fotografies de 1953 i 1954),
evoca les composicions descentrades de l'Action Painting. Però en Miró fins i tot aquests
moviments de la tela responen sempre a una voluntat estabilitzadora, de la mateixa manera que
els elements representacionals imposen un ordre definitiu al caos inicial. |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada