CONCEPTUAL ART by Marcel Duchamp

L'art conceptual, també conegut com a idea art, és un moviment artístic en el qual les idees dins d'una obra són un element més important que l'objecte o el sentit pel qual l'obra es va crear. La idea de l'obra preval sobre els seus aspectes formals, i en molts casos la idea és l'obra en si mateixa, quedant la resolució final de l'obra com a mer suport.


L'art conceptual com moviment va emergir a la meitat dels anys seixanta, en part com una reacció en contra del formalisme que havia estat articulat per l'influent crític Clement Greenberg. No obstant això, des de les dècades de 1910 i 1920 el treball de l'artista francès Marcel Duchamp (principal artista) serviria com a precursor, amb els seus treballs anomenats ready-mades. Donaria als artistes conceptuals les primeres idees d'obres basades en conceptes i realitzades amb objectes d'ús comú. l'emissor central també pototal regenerant noves històries de la vida humana.


Els precursors immediats de l'art conceptual poden buscar-se en el ressorgiment de les avantguardes després de la II Guerra Mundial, en una complexa sèrie d'intercanvis culturals entre Europa, els EUA i el Japó. Dues figures destaquen com deus de noves idees: l'abans esmentat Marcel Duchamp (que va emigrar als EUA durant la Primera Guerra Mundial) i el compositor nord-americà practicant del budisme zen John Cage. Però, va ser en els límits de la pintura, on es van concentrar les activitats avantguardistes. Als EUA, Robert Rauschenberg i Jasper Johns van transformar la pintura amb objectes quotidians i esdeveniments fortuïts, i van qüestionar la seva situació privilegiada com a objecte especial. En Japó, les obres basades en la performance del grup Gutai ampliar l'informalisme i l'action painting fins transformar-los en actes rituals d'agitació. A França i Itàlia, Yves Klein i Piero Manzoni respectivament desenvolupar pràctiques avantguardistes paral.leles en les que van realitzar el contingut ideal de l'experiència artística a partir de la seva concepció alternativa del significat metafísic del monocrom. A cada pas, l'ampliació fins a la destrucció de la idea de la pintura va encoratjar un interès per l'efímer i l'immaterial que prefigurà l '"art conceptual" amb consciència de la seva pròpia identitat subsegüent.


L'art conceptual utilitza habitualment materials com la fotografia, mapes i vídeos. De vegades es redueix a un conjunt d'instruccions documentant com crear una obra, però sense arribar a crear-la realment, la idea després del art és més important que l'artefacte en si. 


D'aquest concepte han sorgit formes artístiques com fluxus i el mail art.